PRIMERS PASSOS DE L’ESTEVET A LA BOTIGA

Ja tenim l’Estevet instal·lat a la botiga amb la seva mare , mamant i creixent. Creixent amb ponderació, però no parava mai d’anar-se apagant, i ja no tenia cap color, a mida que s’anava formant s’havia tornat d’un moreno gris, d’un rosa esfumat.

L’Estevet anava creixent però no despertava a la vida . Tenia sis mesos i continuava no plorant , només un gemec per anunciar que tenia gana. Tampoc reia però ningú no en feia esment perquè allí a LA PUNTUAL ja anava de pares a fills aquest empeltament de no riure. L’Estevet seria seriós com els seus avantpassats, un noi formal i que continuaria amb aquelles mires al crèdit que tant recomanava el senyor Esteve.

Ja fets vuit mesos

es llençà molt alegre

sobre una troca.

Tan seriós com era!

Valdria pel negoci!

Un any complia

Dins el calaix dels quartos

Ficar volia

Tan seriós com era !

Valdria pel negoci!