L'ESTEVET VA ARRIBAR AL MON EN AQUESTA VALL DE NÚMEROS.La tarda no podia ser més trista per tenir lloc un naixement, però el senyor Ramón no tenia temps, ni es podia donar el luxe d'estar trist. Una orella a les compradores per saber el què demanaven, i una altra a l'entresòl per si li cridaven quart i ajuda, el pensament li saltava del llit de la seva dona a la cana de trenzilla. El que passava a dalt era molt seriós: SER PARE. el què passava a la botiga era tan seriós com allò altre: EL NEGOCI.
Per fi va cridar la llevadora
-Què fa que no puja?
-Ja està?- va exclamar el senyor Ramon
- Jesús! no en fa pas poca estona! ha nascut quan tocaven a ranxo.
Aquest capítol, ja ens fa albirar com serà la vida d'aquest infant.
No estar pel fill és faltar a un deure sagrat.
No estar pel negoci que és el seu esdevenidor és faltar-ne a dos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada